Contes embastats

Embastar és ajuntar o assegurar provisionalment, amb una costura de punts llargs o bastes, allò que s'ha de cosir després. 

Això no obstant, també és una tècnica de creació literària. 
Aquesta tècnica es pot utilitzar per a desenvolupar en els infants la imaginació, el treball grupal, escriptura, lectura i la formació de contes. Es tracta que cada alumne/a enfile els elements indicats en els passos. Mantenint l'estructura que garantix la coherència del conte.

1. Qui pot ser l'heroi/heroïna de la història?

2. Què pot desitjar, o què li pot faltar per a ser feliç?

3. Qui aconsella o ajuda a l'heroi/heroïna?

4. Com marxa cap a l'aventura?

5. Qui troba pel camí?

6. Quines proves o obstacles troba pel camí?

7. On arriba a la fi del seu viatge?

8. Final de la història explicada lliurement.

Carla Berenguer

Carla Berenguer és especialista d'il·lustració infantil, llicenciada en belles arts i professora de secundària.

Té un blog anomenat llibreriailustrada, 
on trobem ressenyes i àlbums il·lustrats de molts llibres infantils.

És Autora d'un llibre "Quan xiula l'avi". Ens conta que escriure aquest llibre per a ella ha sigut la seua pròpia teràpia, ja que l'ha ajudat a superar el llarg procés que és la mort d'un ésser volgut.

Quan xiula l'avi conta la història basada en un avi i el seu nét, l'amor especial que hi ha entre la primera i les terceres generacions i la dificultat i el procés de la mort d'un ser estimat.

Ens conta que il·lustrar els contes infantils és un treball molt important, no és solament donat llum a l'enteniment d'una cosa sinó que deus adornar amb làmines però fent al·lusió al text i explicant en dibuixos allò que les paraules no poden dir. A més a més el primer contacte al món és a través d'imatges.

Anna Ballester

Titula la conferència: "AMOR I POESIA CADA DIA".

Anna Ballester ens ha contat que té dues passions el teatre i la poesia, a més ens ha dit que havia tingut la sort de fer classes en centres educatius d'extraradis i amb alumnes amb diferents problemes.
Açò resumix l'esperit de mestre, de superar-se i connectar amb l'alumnat siguen les circumstàncies que siguen.

Cada dia a l'escola hauria d'haver-hi amor i poesia. Allò que és fonamental a l'aula, és la relació que s'establix amb els alumnes, la forma de parlar, mirar-los i acariciar-los, a banda de millorar la seua autoestima els motiva a anar cada dia a classe.

Conta que cada dia els hauríem de llegir un poema o fer rodolins. Són poemes molt curtets amb paraules que rimen i fets pels alumnes, de coses properes o d'ells mateixos. Alguns dels rodolins per als alumnes poden ser: Lluís que sempre està feliç, marta que de tant estudiar està farta.

Contar contes, recitar poesies, cantar cançons. És molt important per al desenvolupament dels xiquets. La poesia és plaer i les paraules són la màgia més poderosa, una paraula pot animar-te o afonar-te el dia.

Miquel Desclot diu que una paraula val més que mil imatges, importa la tasca per recuperar la sensibilitat. Cal recuperar les paraules, on es puga dialogar i estimar. Descuidar el llenguatge poètic en els xiquets és quasi una immoralitat.
Luis Garcia Montero diu que la rima és com el tic tac de les paraules. Amb la rima es recorda molt més fàcil i ajuda a millorar el ritme. A banda d'utilitzar imatges poètiques, metàfores, interpretar el món de diferent forma, és a dir, per a ser millor persona, més sensible.

Els mediadors, és a dir, qui estiga entre la poesia i els xiquets, deuen ser model de lectura en veu alta, per seduir als xiquets i captar l'atenció. Es pot fer poesia de forma divertida i enganxant-los a llegir.

Poemes paral·lels

Consistix en la creació d'un poema molt similar i seguint la mateixa estructura a un que ja està creat. 

Per treballar Joan Salvat-Papasseit hem agafat el poema si jo fos pescador  i a continuació hem creat el poema paral·lel.

SI JO FOS PESCADOR

Si jo fos pescador, pescaria l'aurora,
si jo fos caçador, atraparia el sol;
si fos lladre d'amor, m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

Els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

I en faria fanals
per a prendre'n de nous.

Joan Salvat- Papasseit

Joan Salvat- Papasseit (1894 -1924), va ser un escriptor nascut a Barcelona, d'educació autodidacta sense estils regulars. Va tindre gran importància com a redactor d'articles a revistes i simpatitzant de les corrents anarquistes i socialistes de l'època.

Per al poeta el tractament de l'amor i l'erotisme és tret distintiu de la seua poesia. El llibre el poema de La rosa als llavis ha estat descrit com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea.

El niu de la merla

"El niu de la merla"

La més bella de les merles
vola, vola cap el niu
on té dos menuts com perles,
oberts de bec i d'ull viu.

Ai! La pedra dirigida
pel mandró malentranyant
l'ha deixada sense vida
Tot el cel n'ha endolat.

Dos ocellons sense mare
no sabien què és la mort.
Ara saben més, encara:
que hi ha gent que no té cor. 

Endevinalles

Les endevinalles segueixen una estructura determinada, composta per 4 parts:

1- Estranyament. Triar objecte a partir del qual volem crear l'endevinalla. Descrivim l'objecte com si el veiéssem per primera vegada a partir dels seus trets.Exemple: (La lluna), redona, canvia, blanca.. 

2- Associació i comparació. Comparar l'objecte descrit amb altres objectes que tinguen alguns trets que hem comentat. Exemple: És redona com una moneda, un formatge, un plat... Naix i es fa petita tots els mesos com els diners del conte corrent. Blanca com la neu, la llet...

3- Metàfora final. Combinem els elements més adequats dels punts anteriors per construir l'endevinalla.Exemple: La lluna és com un formatge que la nit es menja a quarts.

4- Donar forma atraient a la definició misteriosa, preferiblement rimada.Exemple: Formatge sense forats que la nit es minva a quarts.